dissabte, 24 de maig del 2014


                                                FEMINISME ISLÀMIC
                                             

El moviment feminista islàmic és part integrant del moviment feminista a nivell mundial i per això defensa la igualtat efectiva i real entre els homes i les dones musulmanes, tant en la vida pública com en la privada, sempre en un context islàmic.

Existeixen diferents tipus de feminisme, depenen del context cultural, social, econòmic i religiós, però cal que tots ells salvaguardin els principis de la igualtat i dels Drets Humans. Per això, en funció del context es lícit lluitar de manera diferent, per aconseguir uns objectius comuns.

Les dones musulmanes, actualment, han de lluitar en dos fronts: la lluita externa en contra dels estereotips que els mitjans de comunicació s'han encarregat d'atribuir a les dones, com el simbolisme  del vel, que les presenten com a víctimes de l'Islam. Y la lluita interna per desconstruir el context islàmic tradicionalista que considera a la dona com a submisa del home.

Actualment les dones, en molts països, tenen accés al coneixement religiós i per això poden reinterpretar l'Alcorà i rebatre amb certesa els suposats coneixements alcorànics que instituïen la submissió de la dona a l'home.

Els feminismes islàmics són plurals, com ho són les diferents realitats socials dels diferents països. No és el mateix el context social de Indonèsia que el de Pakistan. Els processos de colonització que han patit la majoria de països musulmans han suposat unes realitats molt diverses.

Poc a poc es van aconseguint canvis, com el de Marroc, que l'any 2005 va aprovar el dret al divorci, tant per homes com per dones. Són petits avenços en unes societats en que les dones han estat molts segles sotmeses a l'home, i encara hi ha països que han de canviar molt .

De la munió de dones musulmanes que estant lluitant per canviar les coses n'és un exemple Asma Lamrabet, metge hamatòloga, estudiosa de l'Alcorà i de l'Islam, presidenta del Grup Internacional pel Desenvolupament del Feminisme Islàmic (GIERFI) i directora del Centre d'Estudis Femenins al Islam (Rabat).

Les dones que, com ella, lluiten per canviar les coses des de dins de la mateixa cultura que es vol canviar, són imprescindibles perquè aquest canvi arribi en aquestes societats a on la dona està menysvalorada per la seva condició de dona.












divendres, 23 de maig del 2014


                                           FÀTIMA MERNISSI


FàtimaMernissi és una escriptora marroquí nascuda a Fez l'any 1940. Va estudiar Ciències Polítiques, va estar becada per la Sorbona per fer un doctorat a la Universitat de Brandeis, EE UU. És historiadora, assagista, doctora en sociologia i professora a la Universitat Mohamed V de Rabat. El 2003 va rebre el Premi Príncepd'Astúries de les Lletres.

És una de les intel·lectuals més conegudes a Europa, ha destacat per la seva defensa dels drets de la dona i de ser una autoritat en els estudis de l'Alcorà. Actualment s'interessa per la influència de les noves tecnologies de la comunicació en el naixement de la societat civil en el món àrab.

Mernissi defensa un concepte humanista en el que les dones tenen que assumir el seu paper lluitant amb la paraula, la principal arma per assolir la igualtat.

Les seves idees sobre la igualtat de gènere les exposava en una entrevista a La Vanguardia (11-6-92) : “ Les paraules clau són: la frontera i la por” . Occident té por a l'islam, els homes tenen por a les dones. Contra aquesta realitat es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa el Sur del Nord, i dins del Magreb, l'espai públic, reservat als homes, del privat, a on es condemna a les dones a l'obediència. La transgressora ha de saltar tres obstacles a la vegada: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida.

Mernissi creu que la manera de canviar les coses només pot venir invertint en educació. Diu: l'educació de la dona àrab s'ha demostrat com l'anticonceptiu més eficaç. Allí a on ha fracassat la pastilla, imposada despòticament, ha triomfat el control de la natalitat basat en l'educació i la cultura.


dimecres, 21 de maig del 2014

XARXES SOCIALS - La blogosfera a Egipte

He trobat aquest article sobre la revolta a Egipte que crec que descriu prou bé com Internet i les xarxes socials poden ajudar a canviar les coses per mitjà de la denuncia de fets vergonyosos, que han incentivat la revolta social i el desig majoritari d'un canvi polític en el país com a resposta a una classe política corrupte i que actua amb menyspreu cap el poble.

Els resultats d’alguns estudis fets per l’antropòleg Charles Hirschkind, ens mostren de quina forma Internet com a instrument digital –en particular per la manera d’escriure i publicar en un blog- ha obert noves possibilitats de ruptura política a Egipte.
Els bloggers egipcis aconsegueixen fer visibles les accions violentes de l’Estat durant les últimes dècades, possibilitant ser motiu de debat públic.
Els advocats dels drets humans i la premsa d’oposició al règim, mai havien estat capaços de desafiar efectivament la posició oficial de l’estat.
Això va canviar quan un blogger anomenat Wael Abbas, amb un blog que es titula al-wa’i al-Masri “la consciència egípcia”, va col·locar un vídeo registrat des d’un telèfon mòbil on es mostrava a un home sota abús de poder policial –amb maltractaments físics i sexuals- per les autoritats d’una comissaria del Caire (el clip hauria estat filmat pels propis agents amb la intenció d’intimidar als companys de treball del detingut). Una vegada que el vídeo es va penjar al YouTube, es va estendre a la blogosfera i els diaris de l’oposició ho van fer notícia (tot citant als blogs com a font d’informació per tal d’evitar acusacions directes). Quan la víctima es va identificar, una agència dels drets humans va plantejar el cas en contra dels agents implicats que, finalment van resultar ser condemnats.
Un fet sense precedents en la història moderna d’Egipte. Aquest esdeveniment ha tingut un paper clau en la configuració del que la blogosfera pot arribar a ocupar dins de l’esfera dels mitjans de comunicació a Egipte.
L’autor es deté especialment en la manera com els bloggers polítics més destacats del país, recorren i adapten les tradicions relatives a la sonoritat. La llengua àrab i la connexió que existeix entre les formes parlades i les escrites. Així mateix, estudia com aquestes pràctiques lingüístiques, guarden una similitud visual i oral amb els enregistraments de vídeo a partir dels telèfons mòbil. Totes aquestes noves pràctiques revelen les formes emergents d’acció política i de dissidència en l’Egipte actual.

http://www.jadaliyya.com/pages/index/599/from-the-blogosphere-to-the-street_the-role-of-soc

Hirschkind, C. (2010) Medios nuevos de comunicación y disidencia política en Egipto. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Vol 65, No 1 (2010) Permalink: http://rdtp.revistas.csic.es/index.php/rdtp/article/view/93 2011 [Consultat el 30 maig]

dimarts, 20 de maig del 2014


                                                WEBLOGS

Els blogs són espais de creació de subjectivitat i de llibertat virtual. Aquesta és la definició que en fa la Maritxell Martí al considerar-los com a diaris personals digitals.

Sens dubte, la possibilitat d'escriure en un espai personal qualsevol tipus d'escriptura o informació de collita pròpia i sense estar subjecte a unes directrius establertes per uns mitjans d'informació determinants i subjectes a interessos de diferents tipus, suposa una escletxa en un món informatiu subjecte al pensament únic i al consum massiu de temes globalitzats. Aquesta esfera informativa que suposen els blogs discorre paral·lela a l'esfera oficial, amb la diferència que els temes i la manera de tractar-los no estan seleccionats des dels entorns del poder.

Els blogs comporten una nova forma de relació entre informadors i informats, amb noves formes de transmissió i també de jerarquia, doncs, aquesta és més horitzontal. Generen xarxes lligades a grups d'interès contribuint a canvis estructurals que modelen l'acció social de les persones implicades.

Aquesta forma d'interacció social suposa la creació d'una identitat virtual que complementa la identitat real. L'anonimat i la facilitat de publicació permeten una forma d'expressió que en un altre context difícilment es donaria. El ¨nick¨és una mena de doble, quant es parla per el medi electrònic ja no és la persona, és la identitat. Això suposa una transformació psicològica que passa de l'esfera individual a la social generant noves formes de relacions interpersonals.


dilluns, 19 de maig del 2014

                                                                         

Zeit für die Bombe

L'autora de Zeit für die bombe (1997), Susanne Berkenheger, construeix en aquesta obra una xarxa hipertextual composada de gairebé 100 fragments de textos que guien al lector en la recerca d'una bomba perduda. Les primeres pantalles apareixen i desapareixen a una velocitat de lectura prefixada per l'autora. Aconsegueix així crear un clima de desassossec i nerviosisme per l'ànsia del compte enrere de la bomba. Les quatre primeres pantalles expliquen la idea principal. A mesura que l'autora va donant més informació, augmenta la mida de la lletra.
L'obra narra l'aventura de la Veronika quant arriba a Moscou en tren portant una bomba a la maleta. La maleta es perd i arriba a mans de l'Iwan, i aquí comencen els embolics. Navegant coneixem a quatre personatges amb objectius diferents, el que permet a l'autora explicar la mateixa historia des de diferents punts de vista. L'autora interpel·la directament al lector amb preguntes a fi de que seleccioni el comportament que li sembla més adient. La seva alecció influirà en la successió dels esdeveniments. Segons l'alecció que faci el lector , l'autora es permet jutjar-lo, com quant el posa en la disjuntiva de prèmer, o no, el botó de la bomba.
Per sortir de la pàgina cal triar entre dues opcions: a on està la Veronika i com sortir d'aqui, o cridar a la policia. Si el lector escull cridar a la policia, l'autora es disgusta i diu: Avergonyiu-vos! i es torna a encadenar la narració. Només es pot sortir clicant damunt  de avergonyiu-vos !. Així l'autora mostra la influencia de la narració sobre el text, més que la que hi té el lector.
Aquesta obra és un exemple d'estudi psicològic en el que es demana al lector que reflexioni sobre les seves opinions i sobre les seves eleccions.


Joan Campàs en una anàlisi sobre la webliterarietat de l'hipertext considera que aquesta obra es pot considerar un model d'hipertext en línia.

EL MEU AMIC VA TORNAR DE LA GUERRA





Olia Lialina és una artista del net.art, un dels seus treballs és ¨My boyfriend came back from the war¨(1996), en el que fa ús de les possibilitats interactives de la Xarxa per explicar una historia sobre l'amor i la solitud. Aquesta obra busca el diàleg emocional amb l'espectador que va decidint -dins un ventall reduït de possibilitats- el desenllaç d'una historia carregada de romanticisme i sensualitat.
En aquesta obra que gira al voltant d'una conversa entra una noia i el seu amic que torna de la guerra,  visualitzem a una parella asseguda que constitueix el marc de referencia al llarg de l'obra. Cada conversa constitueix un recorregut que el lector pot emprendre però que sempre acabara de la mateixa manera: amb una finestra negra, representant una veu que s'apaga en la incomprensió, la incomunicació o el malentés. L'esperança perduda, l'espera, formen part d'aquesta trama narrativa.
En aquesta obra, al fragmentar-se la pantalla principal, es construeix una narració amb el suport constant de la imatge de l'esquerra. El primer clic porta a l'espectador a dues frases: Where are you? i I can't see you, que apareixen en un marc central que, en clicar-les, donen FORGET IT. El marc de la dreta es va subdividint en zones que, o bé romanen en la pantalla o bé poden ser tancades o substituïdes, al mateix temps que altres romanen estàtiques. La fragmentació intervé en la semántica de la narració. L'artista es serveix de la tecnología per articular la seva obra.




diumenge, 18 de maig del 2014

LES RELACIONS HOME-DONA
















Margot Lovejoy va crear l'obra ¨ Parthemia¨(1995) per mitjà de la qual demostra la possibilitat subversiva d'Internet. Aquesta creació és una base de dades pública i en la que qualsevol persona hi pot inscriure la seva experiència sobre violència domèstica i pot fer-ho de manera anònima, o no.
L'autora presenta aquest projecte com un monument a les víctimes de la violència domèstica , doncs igual que arreu hi ha monuments al soldat desconegut, ella considera necessari que també hi hagi un reconeixement públic cap a les dones anònimes victimes de la violència. És una manera de visualitzar el maltractament silenciós de les dones.
La violència per raó de sexe pot tenir diferents formes de manifestar-se, peró totes aquestes formes evidencian un sistema social i cultural de dominació masculina.
Aquesta obra s'estructura amb una interfície que comença preguntant-nos si hem estat víctimes de violència domèstica, plantejant segons la resposta un recorregut o altre, com a participant o com a narrador.

dijous, 15 de maig del 2014


LA HIPERFICCIÓ








Cartlin Fisher és autora de l'obra These Waves of Girls (2001) en la qual es va centrar en els aspectes socials i culturals de les tecnologies de la comunicació: l'hipermèdia, la teoría feminista i l'art digital multimèdia.
Aquesta hipernovel·la esta composada d'històries curtes, interconnexions, imatges gràfiques, efectes d'àudio i meditacions des del punt de vista de dues nenes: de quatre i deu anys i d'una noia de vint. Tanmateix podrien ser la mateixa persona. En aquestes narracions exposen els seus punts de vista sobre diferents aspectes de la vida: la memòria, la joventut, la crueltat, la infantesa, la sexualitat, tot a partir d'històries quotidianes.
Una hipernovel·la es pot qualificar de dues maneres: d'hiperficció constructiva (si està construïda per  diferents autors) i d'hiperficció explorativa (si es pot llegir en diferents direccions i permet al lector escollir l'itinerari de lectura), com és el cas de l'obra que ens ocupa. Aquesta obra té un componen lèsbic, no pornogràfic.
Comença amb la imatge d'uns núvols en moviment per passar a una pantalla que ofereix la possibilitat d'accedir a vuit històries diferents. És una mostra d'aquesta nova gramática (l'hipertext) amb les grans diferències que comporta sobre la lectura lineal i , per tant, pot suposar importants transformacions en els processos psicològics de les persones.



















LLEGIU-ME

                                                                  

                                     

Heath Bunting en la seva obra  Readme.html (1998) ens convida a llegir-la. Aquesta creació té la forma d'un telegrama escrit per un tal James Flint. Cada paraula d'aquest escrit està subratllada per indicar-ne la presència d'un enllaç cap una URL que conté entre els seus components aquest encoratge. Es poden comptar més de vuit-cents enllaços externs, els quals, no són obra de l'autor, doncs, ell només ha fet la recerca i la selecció d'aquestes webs. L'autor utilitza pàgines ja construïdes, per tant, la noció de creador queda una mica ambigua.
Aquesta obra, una biografia de l'autor del telegrama, és molt simple, però molt interessant ja que fa evident els fonaments d'Internet com un hiperespai de llenguatge, el qual es va llegint tot navegant arreu el món hiperconectat.

dimarts, 6 de maig del 2014

                                     Escriptura hipermèdia

Nomenem escrits hipermèdia els que són fruït de la convergència interactiva entre diferents expressions de la tecnologia de la informació i la comunicació: tipogràfiques, fotogràfiques i audiovisuals.
Amb la utilització d'aquestes diferents expressions tecnològiques s'aconsegueix una nova forma d'escriptura en la qual el lector participa en el procés del relat, transformant-lo o, inclús, construint noves propostes al marge del autor.
Aquesta nova possibilitat de llegir un relat suposa una democratització de l'escriptura, l'accés a internet permet aquesta nova forma d'escriure. Per el lector li suposa entrar a la categoria de lectoautor. Si R. Barthes diu que quant un fet passa a ser relat, l'autor entra en la seva pròpia mort, el lectoautor amplia els mons possibles que dibuixa l'autor.
Mentre que en la transmissió oral el receptor influïa en el narrador-autor, en l'escriptura lineal es perd aquesta influència directa. És amb l'escriptura hipermèdia en la que el lectoautor pot configurar la seva pròpia història a partir del relat de l'autor.
Els videojocs són un bon exemple d'hipermèdia, com Els Sims en el que l'autor proporciona les bases del relat i el lectoautor desenvolupa els elements del joc.
El model ideal d'estructura interactiva el tenim en la ment humana, amb la seva complexitat i capacitat d'inferència. L'escriptura interactiva pren com exemple la xarxa neuronal de la ment humana.
Escriu Isidro Moreno que cal desviar el debat entre analògic i digital cap a una escriptura hipermèdia que sigui capaç d'acceptar les expressions de tot tipus, no sols les digitals, per tal d'aconseguir una escriptura hipermèdia amb la màxima capacitat d'expressió.