Zeit für die Bombe

L'autora de Zeit für die bombe (1997), Susanne Berkenheger, construeix en aquesta obra una xarxa hipertextual composada de gairebé 100 fragments de textos que guien al lector en la recerca d'una bomba perduda. Les primeres pantalles apareixen i desapareixen a una velocitat de lectura prefixada per l'autora. Aconsegueix així crear un clima de desassossec i nerviosisme per l'ànsia del compte enrere de la bomba. Les quatre primeres pantalles expliquen la idea principal. A mesura que l'autora va donant més informació, augmenta la mida de la lletra.
L'obra narra l'aventura de la Veronika quant arriba a Moscou en tren portant una bomba a la maleta. La maleta es perd i arriba a mans de l'Iwan, i aquí comencen els embolics. Navegant coneixem a quatre personatges amb objectius diferents, el que permet a l'autora explicar la mateixa historia des de diferents punts de vista. L'autora interpel·la directament al lector amb preguntes a fi de que seleccioni el comportament que li sembla més adient. La seva alecció influirà en la successió dels esdeveniments. Segons l'alecció que faci el lector , l'autora es permet jutjar-lo, com quant el posa en la disjuntiva de prèmer, o no, el botó de la bomba.
Per sortir de la pàgina cal triar entre dues opcions: a on està la Veronika i com sortir d'aqui, o cridar a la policia. Si el lector escull cridar a la policia, l'autora es disgusta i diu: Avergonyiu-vos! i es torna a encadenar la narració. Només es pot sortir clicant damunt  de avergonyiu-vos !. Així l'autora mostra la influencia de la narració sobre el text, més que la que hi té el lector.
Aquesta obra és un exemple d'estudi psicològic en el que es demana al lector que reflexioni sobre les seves opinions i sobre les seves eleccions.


Joan Campàs en una anàlisi sobre la webliterarietat de l'hipertext considera que aquesta obra es pot considerar un model d'hipertext en línia.