XARXES SOCIALS - La blogosfera a Egipte

He trobat aquest article sobre la revolta a Egipte que crec que descriu prou bé com Internet i les xarxes socials poden ajudar a canviar les coses per mitjà de la denuncia de fets vergonyosos, que han incentivat la revolta social i el desig majoritari d'un canvi polític en el país com a resposta a una classe política corrupte i que actua amb menyspreu cap el poble.

Els resultats d’alguns estudis fets per l’antropòleg Charles Hirschkind, ens mostren de quina forma Internet com a instrument digital –en particular per la manera d’escriure i publicar en un blog- ha obert noves possibilitats de ruptura política a Egipte.

Els bloggers egipcis aconsegueixen fer visibles les accions violentes de l’Estat durant les últimes dècades, possibilitant ser motiu de debat públic.

Els advocats dels drets humans i la premsa d’oposició al règim, mai havien estat capaços de desafiar efectivament la posició oficial de l’estat.

Això va canviar quan un blogger anomenat Wael Abbas, amb un blog que es titula al-wa’i al-Masri “la consciència egípcia”, va col·locar un vídeo registrat des d’un telèfon mòbil on es mostrava a un home sota abús de poder policial –amb maltractaments físics i sexuals- per les autoritats d’una comissaria del Caire (el clip hauria estat filmat pels propis agents amb la intenció d’intimidar als companys de treball del detingut). Una vegada que el vídeo es va penjar al YouTube, es va estendre a la blogosfera i els diaris de l’oposició ho van fer notícia (tot citant als blogs com a font d’informació per tal d’evitar acusacions directes). Quan la víctima es va identificar, una agència dels drets humans va plantejar el cas en contra dels agents implicats que, finalment van resultar ser condemnats.

Un fet sense precedents en la història moderna d’Egipte. Aquest esdeveniment ha tingut un paper clau en la configuració del que la blogosfera pot arribar a ocupar dins de l’esfera dels mitjans de comunicació a Egipte.

L’autor es deté especialment en la manera com els bloggers polítics més destacats del país, recorren i adapten les tradicions relatives a la sonoritat. La llengua àrab i la connexió que existeix entre les formes parlades i les escrites. Així mateix, estudia com aquestes pràctiques lingüístiques, guarden una similitud visual i oral amb els enregistraments de vídeo a partir dels telèfons mòbil. Totes aquestes noves pràctiques revelen les formes emergents d’acció política i de dissidència en l’Egipte actual.

http://www.jadaliyya.com/pages/index/599/from-the-blogosphere-to-the-street_the-role-of-soc

Hirschkind, C. (2010) Medios nuevos de comunicación y disidencia política en Egipto. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Vol 65, No 1 (2010) Permalink: http://rdtp.revistas.csic.es/index.php/rdtp/article/view/93 2011 [Consultat el 30 maig]