LA HIPERFICCIÓ

Cartlin Fisher és autora de l'obra These Waves of Girls (2001) en la qual es va centrar en els aspectes socials i culturals de les tecnologies de la comunicació: l'hipermèdia, la teoría feminista i l'art digital multimèdia.

Aquesta hipernovel·la esta composada d'històries curtes, interconnexions, imatges gràfiques, efectes d'àudio i meditacions des del punt de vista de dues nenes: de quatre i deu anys i d'una noia de vint. Tanmateix podrien ser la mateixa persona. En aquestes narracions exposen els seus punts de vista sobre diferents aspectes de la vida: la memòria, la joventut, la crueltat, la infantesa, la sexualitat, tot a partir d'històries quotidianes.

Una hipernovel·la es pot qualificar de dues maneres: d'hiperficció constructiva (si està construïda per  diferents autors) i d'hiperficció explorativa (si es pot llegir en diferents direccions i permet al lector escollir l'itinerari de lectura), com és el cas de l'obra que ens ocupa. Aquesta obra té un componen lèsbic, no pornogràfic.

Comença amb la imatge d'uns núvols en moviment per passar a una pantalla que ofereix la possibilitat d'accedir a vuit històries diferents. És una mostra d'aquesta nova gramática (l'hipertext) amb les grans diferències que comporta sobre la lectura lineal i , per tant, pot suposar importants transformacions en els processos psicològics de les persones.