Escriptura hipermèdia

Nomenem escrits hipermèdia els que són fruït de la convergència interactiva entre diferents expressions de la tecnologia de la informació i la comunicació: tipogràfiques, fotogràfiques i audiovisuals.

Amb la utilització d'aquestes diferents expressions tecnològiques s'aconsegueix una nova forma d'escriptura en la qual el lector participa en el procés del relat, transformant-lo o, inclús, construint noves propostes al marge del autor.

Aquesta nova possibilitat de llegir un relat suposa una democratització de l'escriptura, l'accés a internet permet aquesta nova forma d'escriure. Per el lector li suposa entrar a la categoria de lectoautor. Si R. Barthes diu que quant un fet passa a ser relat, l'autor entra en la seva pròpia mort, el lectoautor amplia els mons possibles que dibuixa l'autor.

Mentre que en la transmissió oral el receptor influïa en el narrador-autor, en l'escriptura lineal es perd aquesta influència directa. És amb l'escriptura hipermèdia en la que el lectoautor pot configurar la seva pròpia història a partir del relat de l'autor.

Els videojocs són un bon exemple d'hipermèdia, com Els Sims en el que l'autor proporciona les bases del relat i el lectoautor desenvolupa els elements del joc.

El model ideal d'estructura interactiva el tenim en la ment humana, amb la seva complexitat i capacitat d'inferència. L'escriptura interactiva pren com exemple la xarxa neuronal de la ment humana.

Escriu Isidro Moreno que cal desviar el debat entre analògic i digital cap a una escriptura hipermèdia que sigui capaç d'acceptar les expressions de tot tipus, no sols les digitals, per tal d'aconseguir una escriptura hipermèdia amb la màxima capacitat d'expressió.